|
No se sap amb certesa en quin moment als Mudèjars
se'ls va començar a conéixer també amb el malnom de “Palominos”, circulant
sobre aquest aspecte diverses versions.
Potser la més versemblant de totes elles és la que ho relaciona amb la
popular gastronomia de Pau “el Claret”. Recordem que en el celler d'este
personatge tenien la seua tertúlia els nostres fundadors i en ell solien
menjar, entre altres especialitats culinàries, l'arròs “claret” i els coloms guisats. D'ací
procediria el malnom de “Palominos”.
 La versió anterior compartix vigència amb altres
dos. Una d'elles fa referència a la falta de serietat d'un grup de Mudèjars i
l'altra, a certa brutícia en la roba interior d'alguns membres d'esta Filà.
 A força de ser rigorosos, hem de reconéixer que ara
per ara ningú pot assegurar exactament el perquè d'este malnom. Però açò no és
el més important d'esta qüestió; ho és en canvi el fet innegable i imprevisible
del gran arrelament popular que ha tingut al llarg de tants anys i la positiva
valoració d'un malnom, que lluny de resultar despectiu, és tingut per molt
respectable i apreciat en l'alcoianíssim món de
la nostra incomparable Festa.
La Filà Mudèjars o
“Palominos”, des de la seua fundació, s'ha distingit per la seua serietat i
disciplina en els actes oficials però sense que això vulga dir que fora d'estos
actes, tant en el carrer com en el seu local social, s'haja caracteritzat pel
seu bon humor, i el seu agradable i animat ambient.
A la creació d'este ambient han contribuït sens dubte les seues
celebrades “cançonetes”, les simpàtiques i enginyoses lletres de les quals,
adaptades a melodies molt populars, han passat a formar part del patrimoni
festiu-cultural d'esta Filà, fruit de la inventiva, gràcia i bon humor alcoià
de les generacions de “palominos” que ens han precedit, i a una forma de vorer
la part agradable de la vida, inclús en circumstàncies i èpoques difícils, com
els va tocar viure a ells.
És una verdader plaer escoltar hui en dia als veterans de la Filà, seguts al voltant de la
“taula d'escoti”, entonant les nostres
entranyables “cançonetes”, que acompanyen amb sorprenent mestria, amb uns
peculiars instruments de pecussió: “els
canyetes”.
El 6 d'abril del 2002, en els
locals de la Filà,
es va gravar un CD amb les setze “cançonetes” més populars. A continuació
reproduïm les lletres de dos d'elles:
En els Mudèjars hi han
En
els mudèjars hi han,
xicots de molt bon humor,
disfruten
tot lo que poden,
en
ensayos i cançons.
Si
algun fester “mos” té enveja,
mireu-“mos”
les condicions,
escrivim
coples del dia,
de
les modes que hui hi han.
Assentats
en la tauleta,
escrivim
i al mateix se la fem gran.
Escolteu-“mos”,
fadrinetes,
escolteu-“mos
en molta atenció,
som xicots de bones cases,
que
no prenem mai el guitarró.
(bis)
Som
els Palominos,
els
que només tenim esta condició,
i
en les xirigotes,
som
la risa perque estem de bon humor.
Farem
escuadra de negres,
tots els xicots de més gracia,
i
encara que estigma tots mig nanos,
aplegarem
a la plaça.
(bis).
La “Dinà”
Som tots els Palominos,
que hui fem la dinà,
si
vols ser advertit,
no
en volem d’apegats,
“pues”
és la costum nostra,
i aixina anem molt bé,
i
el que no vullga vindre,
a
buscar-lo no anirem.
(bis)
Perque
ja estem cansats,
de
portar apegats,
hem
tingut ja el Capità,
i
no em volem de micapans,
i
el que en la comparsa,
vullga alternar,
i tindre drets,
tindrà que tindre molt present,
i
estar molt ben espavilat,
per
a quan traguen comptes,
mà
al jupetí i a liquidar.
|
