| Palominos |
|
|
|
No
se sabe con certeza en qué momento a los Mudéjares se les empezó a conocer
también con el apodo de “Palominos”, circulando a este respecto varias
versiones.
Quizás la más verosímil de todas ellas es la que lo relaciona con la popular gastronomía de Pau “el Claret”. Recordemos que en la bodega de este personaje tenían su tertulia nuestros fundadores y en ella solían degustar, entre otras especialidades culinarias, el arroz “claret” y los palominos guisados. De ahí procedería el apodo de “Palominos”.
La Filà Mudéjares o “Palominos”, desde su fundación, se ha distinguido por su seriedad y disciplina en los actos oficiales pero sin menoscabo de que fuera de estos actos, tanto en la calle como en su local social, se haya caracterizado por su buen humor y agradable y animado ambiente.
El 6 de abril de 2002, en los locales de la Filà, se grabó un CD con las dieciséis “cançonetes” más populares. A continuación reproducimos las letras de dos de ellas:
En els Mudèjars hi han
En els mudèjars hi han, xicots de molt bon humor, disfruten tot lo que poden, en ensayos i cançons.
Si algun fester “mos” té enveja, mireu-“mos” les condicions, escrivim coples del dia, de les modes que hui hi han.
Assentats en la tauleta, escrivim i al mateix se la fem gran.
Escolteu-“mos”, fadrinetes, escolteu-“mos en molta atenció, som xicots de bones cases, que no prenem mai el guitarró. (bis) Som els Palominos, els que només tenim esta condició, i en les xirigotes, som la risa perque estem de bon humor. Farem escuadra de negres, tots els xicots de més gracia, i encara que estigma tots mig nanos, aplegarem a la plaça. (bis).
La “Dinà”
Som tots els Palominos, que hui fem la dinà, si vols ser advertit, no en volem d’apegats, “pues” és la costum nostra, i aixina anem molt bé, i el que no vullga vindre, a buscar-lo no anirem. (bis) Perque ja estem cansats, de portar apegats, hem tingut ja el Capità, i no em volem de micapans, i el que en la comparsa, vullga alternar, i tindre drets, tindrà que tindre molt present, i estar molt ben espavilat, per a quan traguen comptes, mà al jupetí i a liquidar.
|